Setmana del 25 al 31 de març de 2013
Dimarts 26 de març del 2013
A
la classe de hui hem parlat de L’ENFOCAMENT GLOBALITZADOR I LES COMPETÈNCIES.
Hem vist les debilitats dels mètodes expositius, que tan sols serveixen per a
transmetre continguts de caràcter acadèmic en els quals la reproducció, més o
menys literal, es correspon amb el nivell d’eficàcia desitjat.
A
continuació hem enumerat les metodologies emprades en
l’enfocament globalitzador. Trobem diverses: investigació en el medi,
projecte de treball, anàlisi de casos, resolució de problemes...
Després hem
passat a veure els aspectes que han de tenir per a que responguen a les
necessitats de l’ensenyament per competències. Respecte de la seqüència
didàctica: S’establirà amb l’alumnat els objectius i continguts a
assolir, identificant les qüestions o problemes que es plantegen i construint
un esquema d’actuació. Pel que fa a les relacions interactives:
planificarem l’actuació docent de manera flexible, comptant amb els
coneixements i actuacions de l’alumnat en un ambient respectuós, promovent
l’autoestima i l’autoconcepte. En tot moment promourem l’activitat mental
autoestructurada, que permetrà fer significatiu l’aprenentatge. Respecte de l’organització
social de l’aula, combinarem activitats de gran grup, individuals,
equips fixes i heterogenis amb equips flexibles homogenis o heterogenis. En
funció de l’espai i el temps, són recomanables sessions de més
d’una hora, per tal de poder establir una seqüència adequada respecte del tema
a tractar. Els espais seran variats dins de l’aula en funció de les necessitats
de cadascuna de les activitats i dels grups establerts. Pel que fa a l’organització
dels continguts, partirem de l’enfocament globalitzador, encara que els
continguts disciplinars es treballaran d’acord amb la seua lògica. Per
concloure, els materials curriculars seran variats i
diversificats essent en tot moment una font de recursos.
Posteriorment vam passar a comentar el
text de James A. Beane: "La integración del currículum, el diseño
del núcleo de la educación democrática".
La temàtica d'aquest text es relaciona amb allò que vam
estar comentant a classe al voltant de la possibilitat de treballar determinats
aspectes del currículum en totes les àrees, fent un plantejament diferent al
que suposa el tradicional treball disciplinar, i que a més, afavorirà el
treball de bona part de les competències bàsiques a assolir per l'alumne al llarg
de l'etapa educativa de Primària, i que difícilment podria aconseguir-se a
través d'un plantejament disciplinar.
James A.Beane ens fa reflexionar sobre aquesta dualitat
integrat-disciplinar, i ens mostra que aquest debat no és nou, sinó que ja des
dels anys 30 es va veure que hi havien altres formes de treballar a l'aula, i
que aquestes eren, si més no, al menys igual d'efectives que les formes
tradicionals d'ensenyament. A més, en estudis més recents, Beane va contrastar
que l'enfocament globalitzador afavoria aspectes com la comprensió i les
relacions interpersonals, el que va suposar tot un èxit i permet, com hem
comentat anteriorment, treballar adequadament la totalitat de les competències
bàsiques.
Una de les idees més impactants del text és en la que
Beane es planteja qui elegeix els aspectes acadèmics que deuen treballar-se; i
davant els quals l'autor afirma: " Solen ser varons blancs, de classe
mitjana/alta; i per tant el tipus de coneixement que enalteixen i imposen és
d'un tipus determinat; per tant el patrimoni cultural que es transmet és el
d'un grup molt reduït". Aquesta frase ens porta a plantejar-nos com es
decideixen quins són els coneixements més significatius, i per tant els que
presumiblement deurien ensenyar-se a les escoles. Tanmateix, els docents tenim
coses que dir en aquesta transmissió del currículum, ja que el sistema educatiu
ens confereix una oportunitat per poder treballar no sols allò que se'ns dóna
establert, sinó que podem modelar aquests continguts curriculars i integrar-los,
fent-los de debò significatius per al nostre alumnat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada