Diumenge, 3 de març de 2013

Comentari del vídeo “Educación 2.0.”

  (Ana Laura Rossado)

            El vídeo que presenta Ana Laura Rossado, llicenciada en Ciències de l’Educació, en l’especialitat de Tecnologies Educatives per la Universitat de Buenos Aires, en poc més d’un minut, aconsegueix arreplegar el contrast que es pot observar a les aules; des d’una antiga educació religiosa, amb alumnes d’un sol sexe i on s’empra una pissarra tradicional, fins a una aula mixta en l’actualitat on es pot observar la utilització d’una pissarra digital. A continuació contrasta la utilització física d’una bola del món amb la projecció de la Terra a la pissarra digital de l’aula. Igualment, compara l’ús d’enciclopèdies per a la recerca de significats amb les possibilitats que hui en dia ens ofereix el buscador Google. Finalment deixa constància de la utilització tradicional dels llibres respecte a l’aprofitament que es pot fer d’un ordinador.

            Estic d’acord amb la idea de l’autora de que els llibres són importants, i que això no és incompatible amb saber fer un bon aprofitament de les noves tecnologies. Els docents no podem tancar els ulls davant dels nous usos tecnològics. Hui en dia existeixen nous agents i mitjans de saber en què els xiquets haurien d’estar formats com a subjectes crítics, actius, responsables i creatius. Les relacions amb els nous mitjans i ferramentes tecnològiques deuen anar més enllà d’un ús intuïtiu, i és el docent l’encarregat de complir el rol de guia, mediador i facilitador d’aquesta tasca.