Setmana de l’11 al 17 de març

Dimarts 13 de març de 2013

           

            Hui hem començat a desenvolupar el Tema 2, corresponent al CURRÍCULUM. Entenem per currículum tot allò que passa dins de l’aula. No són tan sols els continguts, sinó també com s’imparteixen.

            Ens hem centrat en la definició de Gimeno Sacristán en la que parla de “projecte selectiu de cultura; cultural, social, política i administrativament condicionat, que omple l’activitat escolar, i que es fa realitat dins de les condicions de l’escola tal com es troba configurada”.

            En ella es veu que el currículum és una selecció de continguts codificats de forma singular, que es desenvolupa en unes condicions polítiques, administratives i institucionals determinades; es tracta d’un projecte cultural que, junt a les condicions escolars, està també condicionat per les concepcions curriculars. El currículum parteix d’una sèrie de filosofies o orientacions teòriques, que resulten de la síntesi d’una sèrie de condicions filosòfiques, epistemològiques, científiques, psicològiques...

            Després hem passat a parlar de les teories del currículum, estudiades com a suma d’exigències acadèmiques, com a base d’experiències, des de la perspectiva tecnològica, i com a configurador de la pràctica educativa.

            El currículum, considerat com a suma d’exigències acadèmiques implica la teorització sobre quins continguts deuen impartir-se, inclou la polèmica entre la lògica de l’elaboració del saber i la lògica de la seua transmissió i recreació; també com a moviment de retorn d’allò tradicional, així com la polèmica entre continguts integrats o disciplinaris.

            D’altra banda, com a base d’experiències, on es considera el currículum com a suma d’experiències, considerant l’escola com a agència socialitzadora i educadora total, on allò important és l’experiència; donant importància als processos psicològics de l’alumnat així com a les condicions ambientals. Es parteix d’experiències planificades i s’ha de tindre en compte el perill que suposa quedar-se amb les experiències gratificants, oblidant-se de la seua missió social.

            Des de la perspectiva tecnològica, està compost d’activitats d’aprenentatge planificades i dirigides per l’escola per tal d’aconseguir uns objectius. Per tant, es tracta d’una tasca pràctica i no un problema teòric. Aquesta perspectiva parteix d’una teoria de la caixa negra, que no té en compte els resultats no pretesos.

            Per últim, ens trobem el currículum com a configurador de la pràctica, que s’entén com una praxis, on l’ensenyament i el currículum estan històricament localitzats, essent activitats socials. Ha de permetre comprendre la relació entre teoria i pràctica, a la vegada que entre societat i educació. Es tracta d’un mètode a més d’un contingut, perquè mitjançant el seu format i els mitjans en què es desenvolupa la pràctica, condiciona la professionalitat del docent i la pròpia experiència de l’alumnat. Per tant, es demana autonomia per part del professorat per tal d’elaborar el currículum.

           

            Per concloure la sessió es va parlar també de currículum ocult, veient que és allò que apareix de forma implícita, i que ho transmetem volent o no, i també del currículum nul, que està present de mode oficial però que a la pràctica no s’imparteix.

Dijous 14 de març del 2013

           

         Hem parlat dels nivells de concreció curricular. El currículum al sistema escolar valencià.

            Hem partit del Decret 111/2007, que estableix el currículum de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana.

            Hem vist les característiques generals del sistema escolar valencià, com ara ser obligatori i gratuït, establert en 6 cursos acadèmics amb 3 cicles de 2 cursos escolars. L’edat dels alumnes està compresa entre els 6 i els 12 anys, on existeix l’atenció a la diversitat. Tot aquest sistema està impartir en valencià i en castellà.

            A continuació hem passat a parlar sobre què son les competències bàsiques, concretant que es tracten de coneixements mínims que es treballen a les diferents assignatures. Així com les seues finalitats: integració dels diferents aprenentatges formals i no formals i la posada en pràctica dels diferents tipus de continguts. Trobem 8 competències bàsiques.

            Posteriorment hem parlat sobre l’elaboració de les programacions d’aula, amb els següents punts a desenvolupar: Introducció, Objectius, Competències Básiques, Continguts, Unitats Didàctiques, Metodologia, Avaluació (criteris i tipus), l’apartat d’Atenció a la Diversitat, formes de Fomentar la Lectura, l’Utilització de les Aules TIC, i dels Recursos Didàctics, així com la proposta d’Activitats Complementàries corresponent.

            Després hem parlat del disseny curricular com agrupació de decisions que donen forma al currículum i a la seua acció, establint un pont entre teoria i pràctica.

            Dins dels factors que dificulten un model clar de disseny, ens hem centrat en els nivells de concreció, en què entenem per currículum, en quins són els agents que intervenen, en l’organització del currículum dins dels sistema escolar i en la configuració de la professionalitat docent.

            Les 4 instàncies que decideixen sobre el currículum són l’Administració Educativa de l’Estat, l’Administració Educativa Autonòmica, el Centre Educatiu i el propi Professorat.

            El paper del professorat dins del marc de possibilitats per dissenyar el currículum. Hem d’atendre a les directrius generals dels nivells superiors de concreció, a la dependència que existeix dels materials curriculars i els llibres de text en els centres, a la formació i capacitat del propi professorat per tal de seleccionar, organitzar i adaptar els continguts, el marc organitzatiu del centre on s’imparteix la docència, a les condicions laborals, així com a l’avaluació i el control extern existent per part de l’Administració.

            Per últim hem parlat dels aspectes dels dissenys i de la seua planificació; hem de tindre en compte els continguts, les activitats d’ensenyament-aprenentatge en relació a espai, temps i materials, i les pròpies activitats d’avaluació.

           

            Per al pròxim dijous dia 21, hem de portar a classe un llibre de Primària per tal de veure de forma pràctica allò que hem vist al llarg d’aquesta setmana. També treballarem el text de Jurjo Torres Santomé, per a què serveixen els professors si tenim els llibres de text.