Setmana del 29 d’abril al 5 de maig

Dijous 2 de maig del 2013

            A la classe de hui hem parlat de l’avaluació. Un grup de companyes han realitzat una exposició al voltant d’aquest tema.

            Han començat amb una activitat introductòria, en la que calia definir per grups el significat d’avaluar i qualificar. Després de la posada en comú al respecte, hem definit qualificar com a expressió qualitativa o quantitativa de l’avaluació. A l’avaluació li hem donat un sentit més ampli; és inherent a l’activitat humana. Concretant al nostre camp d’estudi consisteix en com valorar o avaluar els resultats escolars.

            A continuació, les companyes encarregades de l’exposició d’aquest tema han iniciat la presentació teòrica amb els àmbits de l’avaluació. Hem vist que per una part apareix l’alumnat (que va ser l’únic avaluat fins als anys 70-80). Més tard han anat apareixent avaluacions d’altres elements de l’ensenyament, com bé siguen els docents, els centres...

            Posteriorment hem vist els diferents tipus d’avaluació que existeixen. Segons la intencionalitat, podem trobar la funció formativa (durant tot el procés educatiu), i la funció sumativa (que tanca en un determinat moment, en el qual es fa l’avaluació). Segons l’extensió, pot ser global, amb totes les dimensions que influeixen a l’avaluació, o parcial, és a dir per parts. Atenent als agents avaluadors, pot ser interna; mitjançant l’autoavaluació d’un mateix, heteroavaluació, on un grup avalua a un altre, o coavaluació, on diferents grups s’avaluen entre ells; o externa, feta per agents externs al Centre. Segons el moment d’avaluació, distingim entre inicial, procesual o final. Respecte del criteri de comparació, podem trobar l’autorreferència al propi subjecte, així com l’heterorreferencia, que no es refereix al propi subjecte, programa o Centre.

            Quant a les fases de l’avaluació, hem vist que, en primer lloc, hem de comprovar la situació de partida dels alumnes; proposant objectius d’aprenentatge, mesurant i analitzant l’evolució dels alumnes respecte d’aquests. A continuació s’han de comparar els resultats amb el que havíem establert com a objectiu. A partir d’ací proposarem els canvis i reforços convenients i comprovarem la consecució d’objectius o proposarem noves mesures.

            També hem parlat dels inconvenients que presenta la realització dels exàmens; ja que corrompen el procés d’aprenentatge, acabant per fer en classe allò que permetrà tindre èxit als exàmens. La majoria d’aquests sols serveixen per veure com es memoritzen conceptes. També existeix una falta de fiabilitat, ja que normalment són corregits per diferents persones, de manera diferent.

            Respecte de les tècniques i instruments d’avaluació, es realitzaran a partir de l’anàlisi i valoració de les produccions individuals i en grup dels alumnes (per exemple rúbriques, valoracions narratives...). També es poden realitzar a través de l’observació, mitjançant sistemes narratius (registres amb diaris, llibres d’acta, incidents crítics o anècdotes, notes de camp...) o mitjançant sistemes categorials. A més, disposem de la utilització de proves, enteses com una activitat més dins del procés d’aprenentatge, i no com activitat fonamental de l’avaluació. Altres tècniques que tenim al nostre abast serien, per una banda, les d’anàlisi de grup (amb grup quadriculat, qualificacions i sentiments, balanç...); o les tècniques que analitzen les relacions dins del grup (sociograma, constel·lacions, diagrama de relacions...), o també es poden emprar tècniques de tipus creatiu.

            Com activitat final, el grup que exposava ens va proposar fer una rúbrica d’avaluació (a mode individual) d’una presentació de PowerPoint feta, hipotèticament, per alumnes de 6é curs de Primària.