Setmana del 8 al 14 d’ abril

                                              

Dimarts 9 d’abril del 2013

            Hem començat parlant del concepte de grup, dient que està definit per les relacions establertes entre els seus membres. Normalment el grup sol tindre al voltant de 30 membres, ja que d’una altra forma seria difícil establir relacions entre tots aquests. Ha d’haver interrelacions entre tots els membres.

            A continuació hem passat a parlar de les característiques generals dels grups. Hem començant veient que els individus o persones que componen el grup tenen establerta una estructura de relacions; entre aquests membres s’estableix comunicació i interrelació. La tasca de l’educador consisteix en facilitar açò. També hi ha consciència de grup, on els seus membres tenen percepció col·lectiva d’unitat i d’interessos. També es donen normes en quant són acords implícits/explícits entre els membres del grup. Aquests serveixen per tal de mantenir la coherència interna. L’educador ha de procurar el seu compliment dins d’un clima de tolerància. També hi ha objectius comuns a aconseguir. Es donarà un grau de cohesió entre els membres del grup. Aquesta és la tendència a mantenir-se units i d’acord. A més el grup té l’habilitat d’actuar de forma unitària. Així, s’estableix una dinàmica interna en quant que els grups són una realitat viva.

             Hem passat a parlar dels factors de cohesió extrínsecs. Hem vist que els controls socials formen part d’aquests factors, com ara normes i lleis públiques, formes de pressió... Un altre factor seria la valoració i l’aplaudiment extern. També trobem la incomprensió i els atacs des de l’exterior; la dependència jeràrquica i funcional del grup respecte d’una entitat més àmplia i la proximitat entre els membres (bé siga espacial, social i cultural).

            També hem vist els factors de cohesió intrínsecs. Per una banda estan els factors socio-emotius: èxits, fracassos, interès i entusiasme pels objectius... i per una altra els factors socio-operatius

            A continuació hem parlat del grup classe, com a procés d’intercanvi entre els propis alumnes i el professor. La classe es tracta d’un grup amb la finalitat de produir canvis qualitatius en els individus que la integren. Es tracta d’un grup institucional i formal. Es troba constituït dins de la institució escolar i per tant, respon a criteris externs al propi grup. Compta amb un líder institucional i formal que no ha sigut triat pel mateix grup; en el qual docents i discents estan sotmesos a uns objectius que ells mateixos no han establert i que s’ajusten a una normativa. Finalment cal ressaltar que la seua presència a l’aula es imperativa.

            Per concloure, hem començat a parlar sobre el que significa fer grup; hem vist que consisteix en consolidar el grup classe tant amb una interdependència centrada en el treball com per una interdependència grup-classe. Aquesta última amb la elaboració de relacions, integració en el grup, coneixement i confiança, comunicació entre els membres i el treball de tutoria. 

Dijous 11 d’abril del 2013

            El contingut de la classe de hui ha girat en torn de la figura de FREINET (1896-1966).Va formar part del moviment de l'escola Moderna, essent el seu iniciador i principal impulsor; inciant també un moviment de renovació pedagògica. Ell va fundar la Cooperativa d’Ensenyament Laic i va traslladar la seua escola al camp.

             La pedagogia de Freinet estableix al xiquet/a com a centre de l’escola. Cadascun d’ells/elles és un individu únic, amb un ritme d’aprenentatge i unes característiques pròpies. El xiquet/a forma la seua personalitat i el mestre actua únicament com a guia. Per a aquest autor l’escola ha d’estar dotada dels recursos necessaris. Els dos punts centrals de la seua pedagogia giren en primer lloc, en la reconsideració de la psicologia tradicional, fent d'aquesta una psicologia del xiquet i de les seues capacitats més dialèctiques i humanes; i en segon lloc al respecte de la pràctica pedagògica i al valor superior de l'acció respecte de qualsevol altra consideració. 
            Es tracta d'una pedagogia renovadora, activa , popular, natural, oberta, cooperativista, metodològica i anti-capitalista. Centrada en la renovació de l'ambient escolar i en les funcions dels mestres, on el seu objectiu és que els xiquets aprenguen fent, i facen pensant. 
            La missió principal de l'escola popular de Freinet consisteix en ajudar a les potencialitats de cada individu, continuant la vida del poble i del medi amb els seus problemes i realitats. Per això planteja un procés educatiu basat en l'observació, experimentació, acció i no en la raó, com ho fa la pedagogia tradicional. El paper del mestre és anti-autoritari, col·laborant amb l'alumne en la recerca del coneixement. 
           L’escola per a Freinet gira en torn al xiquet i al treball futur que haja de portar a terme. Està basada en el treball en equip. 

              En la família, segons Freinet, l’aprenentatge es produeix per assaig i error. Deu fomentar la pròpia indagació i observació del xiquet/a. En conclusió, són els mateixos xiquets i xiquetes els que, amb la col·laboració de la seua família, construeixen el seu coneixement.

            En quant a les etapes de l’educació, Freient estableix un primer període preescolar, que anirà des del naixement fins els dos anys; una segona etapa anomenada parc dels xiquets, que aniria des dels dos fins els quatre anys; una tercera, l’escola maternal, des dels quatre fins els set anys i finalment la quarta etapa, l’escola primària, que aniria des dels set fins els catorze anys.

            Freinet fa el símil de l’escola com a un zoo on els xiquets/es han de seguir uns hàbits, uns horaris i una programació.

            A continuació hem passat unes activitats basades en la pedagogia de Freinet:

            Una primera activitat va consistir en que, agrupada la classe en 5 grups d’ aproximadament 8 persones, cadascun dels grups va redactar una carta (com si procediren de col·legis de diferents regions d’Espanya) on es tenia que exposar una activitat interessant (excursions, celebracions...) realitzada per cadascun d’aquests col·legis. Una vegada elaborades, es van intercanviar les cartes entre els diferents grups. Es va procedir a fer una lectura en veu alta, i posteriorment es van fer comentaris al voltant.

            Després vam passar a fer una segona activitat, on situada tota la classe a mode d’assemblea, drets i en cercle i on prèviament els alumnes triats pel mestre van haver de redactar un text de temàtica lliure (al voltant de mitja pàgina, i on posaren de manifest un tema que havia estat impactant a la seua vida). Cadascun d’ells van tindre que llegir en veu alta el seu escrit per a que posteriorment la resta dels presents van tenir que opinar al respecte, manifestant les seues emocions i experiències personals en un acte de solidaritat amb aquests.